Gestió del dol: com afrontar una pèrdua i alleujar el dolor emocional

Descobrim junts què és el dol, com ens influeix el pas del temps en el seu procés, quins tipus de dol són més comuns i què podem fer per a viure-ho des de l'autocura compassiva i saludable.

Què és el dol?

El dol és la resposta emocional, física i psicològica que vivim els éssers humans de manera natural davant una pèrdua significativa. Aquesta experiència no sols se'ns presenta amb la mort d'un ser estimat, també pot aparèixer després d'una ruptura de relació (familiar, parella o amistat), la pèrdua d'un treball, un canvi de rutina important o fins i tot en la nostra pròpia salut.

Viure el dol és una cosa molt personal, cada individu, tenint en compte els seus estils d'afrontament, considera fer-ho d'una manera única i inigualable. Durant el procés podem sentir diverses emocions com tristesa, ràbia, confusion, nostàlgia o negació. Hi ha els qui necessiten parlar molt del tema i els qui prefereixen quedar-se en silenci. No existeix una forma “correcta” de passar-ho. El dol és un procés, no una recepta de passos a seguir per a trobar-nos millor. El més important és entendre que sentir dolor no ens fa més febles, sinó que el dolor forma part de la nostra vida i és una reacció totalment normal davant la pèrdua. És una manera d'adaptar-nos al nostre nou context.

Tipus de dol més comuns

Encara que cada experiència és única, existeixen alguns tipus de dol que solen aparèixer amb freqüència en consulta de psicologia:

• Dol per defunció: Segurament el més conegut. Pot viure's amb intensitat quan la pèrdua és sobtada.

• Dol per ruptura o separació: Quan ens trobem amb la finalitat d'una relació pot generar una sensació de buit i desorientació similar a la pèrdua física de la persona.

• Dol per pèrdua laboral o de projecte vital: El canvi d'una part important de la nostra identitat, com el treball o una meta personal.

• Dol per pèrdua de salut: Ho trobem després d'un diagnòstic complicat o un canvi físic important.

• Dol silenciós o no reconegut: Hi ha moments de pèrdues que l'entorn que no sempre comprenem (mudances, migració, infertilitat, mascotes, canvis vitals).

El pas del temps en el dol: cura o acompanya?

Solem dir que “el temps ho cura tot”, però en realitat el temps per si sol no cura, el que cura és la nostra manera de gestionar aquest temps.

Amb el pas dels dies, les emocions solen canviar d'intensitat. El dolor se suavitza, els records es tornen menys dolorosos i comencem a reconstruir la nostra vida en base de la nostra pròpia supervivència, alhora que gestionem la pèrdua.

No obstant això, si intentem viure el dol amb rapidesa o reprimir les nostres emocions, el dol pot estancar-se. Per això és important permetre's sentir i connectar amb nosaltres mateixos encara que ens generi malestar. El dol necessita espai, temps i compassió.

Com evitar que el dol es cronifique

A vegades el malestar es queda una llarga temporada i sembla que no millora. Això pot ocórrer quan el dolor s'evita, no acceptem la situació o es queda atrapat en emocions com la culpa o la ràbia.

Podem evitar que el dol es cronifique de les següents formes:

• Permetre l'arribada d'emocions que no són agradables. Plorar, sentir empipament o tristesa no significa que estiguem retrocedint. És part del procés, és important canalitzar i acceptar cadascuna d'elles.

• Evitar fer comparacions amb altres processos personals. Cada persona té els seus propis ritmes.

• Demanar ajuda. Compartir el que sentim amb algú de confiança pot alleujar la càrrega.

• Consultar amb un professional. Des de la teràpia psicològica podem arribar a entendre el procés i sentir un acompanyament quan el dolor es fa difícil de manejar.

Estratègies per a gestionar i alleujar el dol en el dia a dia

Actualment no existeixen formules màgiques per a alleujar el dolor, però si petits gestos quotidians que poden ajudar-nos a suportar el dol i cuidar del nostre benestar emocional:

• Cuidar el nostre cos. Dormir bé, menjar de manera regular equilibrada i sortir a caminar ens ajuda a sostenir-nos en els moments més difícils. El cos també sent la pèrdua.

• No aíslarnos. Parlar amb familiars o amics, o simplement estar acompanyats, pot ajudar-nos a no sentir que estem solos.

• Mantenir la nostra rutina habitual. Tornar a poc a poc les activitats diàries ens dona una sensació d'estabilitat.

• Expressar el que sentim. Podem fer-ho a través d'escriure una carta, mirar fotos, escoltar música o crear un petit ritual en memòria del perdut. D'aquesta manera, podem canalitzar les emocions que sentim al llarg del procés. 5. Buscar petits moments d'alleujament. Passejar, cuinar, llegir o estar en la naturalesa fan que reconnectem amb nosaltres mateixos.

• Agrair el viscut. Quan arriba el moment, pensar en el que aquesta persona o etapa ens va deixar pot transformar el dolor en gratitud.

• Demanar ajuda professional si el dolor es prolonga. La teràpia pot ser un acompanyament valuós i humà.

Una mirada compassiva sobre el dol

Cal entendre que el dol no és una batalla que es guanya o es perd, tampoc és un obstacle que se supera. És una experiència més que travessem en la vida. Amb temps, suport i autocura, el dolor es va transformant en un aprenentatge. La pèrdua mai l'oblidem, però podem integrar-la en una nova història de vida on el record ocupa un lloc tranquil en la nostra ment i cor.